Socialistes Xàtiva

Història

Història

El 2 de Maig del 1879 es va fundar, a Madrid, el PSOE, i a Xàtiva l'1 de Maig del 1887 amb Francisco Martínez Andreu com a president i Salvador Gascó com a secretari. Després de la visita a aquesta ciutat que va realitzar Pablo Iglesias el 21 d'Agost del mateix any, els militants van augmentar de forma considerable destacant d'entre les professions les d'obrers de vila, sabaters, barbers, fusters, forners...

La dècada dels anys vint seria la de la dictadura de Primo de Rivera, quedant suspeses en les seues activitats la resta de partits polítics, entre ells, l'agrupació socialista de Xàtiva. No obstant, des de l'àmbit socialista es va col·laborar amb el règim de Primo de Rivera en temes puntuals, a través de la UGT, tot i que a la ciutat aquest sindicat no es va fundar fins el 1930. Aquesta dècada va ser un temps convuls a tota Espanya, i que a València va suposar la gran expansió del socialisme. La dictadura primoriverista va acabar en fracàs, agreujat per la greu crisi financera de 1930 i per la retirada del recolzament dels principals quadres militars. Eixe ambient va propiciar el descrèdit de la monarquia i la convocatòria d'eleccions, començant amb les municipals, que suposarien el triomf de l'opció republicana. A Xàtiva, com en molts altres llocs, els socialistes s'hi integraren, junt als republicans en una Aliança de Forces Antidinàstiques. El triomf d'aquesta va dur el poder municipal a mans de governs republicans d'esquerra. La rebel·lió d'una part  significativa de la cúpula militar contra el poder legalment constituït, va conduir el país a una espiral de violència, misèria i mort. A Xàtiva, durant la guerra, el control del poder va ser assumit no pels partits polítics, sinó pels sindicats, que prenien les decisions a l'ajuntament. El final de la guerra va suposar per als militants de l'agrupació socialista i d'UGT una duríssima repressió, que va dur, fins i tot, a l'afusellament de molts d'ells  i a d'altres  l'empresonament per molts anys o l'exili interior o exterior.

La dictadura franquista va propiciar la desarticulació de les formacions polítiques, per això, fins bastants anys després, no pot parlar-se d'una reorganització pràctica i efectiva de l'agrupació socialista de la ciutat. Els màxims dirigents s'hi trobaven a l'exili exterior i, des d'allí, intentaven d'organitzar un mínim de resistència a la dictadura, amb els militants de l'interior. Els militants socialistes i d'esquerra, en general, van patir moltes dificultats a l'hora de trobar unes condiciones de vida dignes i es van veure abocats a la supervivència. Tanmateix,  serà a finals dels cinquanta, quan comencen a ser perceptius els primers moviments més o menys organitzats d'oposició a la dictadura. Dos sectors seran els protagonistes, la classe obrera i el món universitari, a més d'alguns sectors progressistes dins l'església catòlica.

Molts joves aniran descobrint aspectes que la forta censura de la dictadura tapava. A Xàtiva, tenim per exemple, el cas de Manuel Casesnoves Soldevila, Ramiro Pla Pérez  i Adolfo García Molina entre d'altres, que van acabar a la presó per activitats de propaganda política o sindical, a finals dels seixanta. Eixes preocupacions aniran paral·leles a altres inquietuds de redescobriment de la identitat nacional: la història dels valencians, la qüestió de la llengua, l'autonomia, etc. La manifestació organitzativa de tot això es farà al voltant del Partit Socialista Valencià (PSV), el nucli principal del qual es trobava a València ciutat. Arran de la desarticulació del PSV a València, a primers dels setanta, s'hi reorganitzarà aquest, donant pas al Partit Socialista del País Valencià (PSPV), que tindrà la seua correlació a Xàtiva i que, en principi, era una organització distinta al PSOE.

Els pèssims resultats de les eleccions de 1977 per al PSV, conduïren a ambdues formacions a un procés de negociació, en vistes a la fusió dels dos partits, ja que, era manifest en el sentir general que, de totes totes, seria beneficiós tenir un projecte comú, havia nascut així el PSPV-PSOE. D'aquesta manera, els socialistes de Xàtiva i la nova militància del PSPV, passaria a denominar-se Agrupació Socialista de Xàtiva PSPV-PSOE.

En 1979, amb Manuel Casesnoves al front, el partit resultaria vencedor en les primeres eleccions municipals democràtiques des de la República. L'agrupació va tenir la responsabilitat de governar la ciutat de 1979 a 1995, any en el qual els ciutadans consideraren que altres formacions havien de governar-la.

En l'actualitat, el PSPV-PSOE de Xàtiva compleix les seues activitats des de la seua seu, en el carrer de la Caldereria. Des d'allí es coordina l'acció del grup en l'ajuntament, així com les derivades de les relacions amb els ciutadans, altres formacions polítiques, entitats culturals, festives, esportives o d'altra índole.



Socialistes Xàtiva

Història
Afilia't
Socialistes Xativa · Carrer de la Caldereria, 26 · 46800 Valencia · Telèfon Matins: 96 227 98 30 · Vesprades: 96 227 35 99 · Nota legal · © 2013